Coneixem de prop Cesc Gorchs (Servei de l'aigua)

Dimecres, 23 de juny de 2021 a les 00:00

Treballa al servei d’aigua municipal i la seva feina és la gestió i manteniment dels dipòsits municipals, ETAP fontanelles, ETAP vall-llossera i embassaments de captació d’aigua, així com també de la xarxa de distribució, sistema de control de qualitat, d’avaries i avisos.

En què consisteix la teva feina?

Bàsicament la podríem definir en una part rutinària, com seria la gestió i control dels dipòsits, xarxa i ETAP, que es fa diàriament.

Una part d’averies i urgències, i una altra part d’altes de comptadors i modificació o ampliació de noves infraestructures d’aigua.

També hi ha una part “extra laboral” que consisteix en estar pendent del sistema de telecontrol en temps real que tenim dels dipòsits xarxa i ETAP, així com atendre les alarmes que ens envia aquest mateix sistema de telecontrol al mòbil i actuar en conseqüència i coordinadament.

Com i quan vas accedir-hi?

Jo soc autònom des de l’any 2010, i durant aquests anys ja havia fet alguna feina per l’Ajuntament. Em vaig assabentar que l’Ajuntament obria una plaça per un treballador de la brigada d’aigua a mitja jornada, deuriaser l’any 2019, i com que ja havia copsat que hi havia un bon ambient dins la brigada, i personalment pensava que em convenia provar un canvi d’aires, vaig decidir presentar-m’hi i provar-ho.

Perquè els veïns tinguin aigua només obrir l’aixeta, què s’ha hagut de fer abans? Com és el tractament de potabilització de l’aigua?

Dins la xarxa del poble tenim diferents mètodes d’abastament d’aigua. Tenim diferents punts de connexió amb la xarxa d’Osona sud, on l’aigua ja ve servida en condicions per emmagatzemar-la directament als dipòsits municipals. A través de grups de bombeig o per gravetat, depenent de cada cas, injectem aquesta aigua dins de la xarxa municipal, la qual porta l’aigua fins a les llars i indústries del poble de Seva, Sant Miquel de Balenyà i les urbanitzacions de Serrabardina, Muntanyà, Can Garriga, Pinós i l’Aguilar.

Però, per altra banda, també tenim els embassaments “pantans” de Valldoriòla. En aquest cas, la gestió de posar en condicions de potabilitat l’aigua va a càrrec de la brigada d’aigua de l’Ajuntament. El procediment és el següent: a través de la canonada que uneix l’embassament principal de Valldoriòla, “el pantà gran”, amb l’ETAP de Fontanelles, fem arribar l’aigua crua per gravetat a una primera cubeta que en diem de tractament, on afegim diversos productes químics que ens permeten eliminar els bacteris i microorganismes de l’aigua crua. També en aquesta primera cubeta, fem la oxidació dels metalls que conté l’aigua i també en aquesta primera cubeta afegim el floculant per poder unir tots els residus que generem en aquest procés. Després d’aquesta primera fase, passem aquesta aigua a una segona cubeta que en diem de decantació, on per gravetat podem separar gran part dels residus de l’aigua processada, aquesta aigua encara passarà a una tercera cubeta, on serà enviada cap a la part de filtració. El procés de filtració té dues parts: una és retenir els residus que hagin pogut escapar de la decantació, i una altra és la d’absorbir el clor que hem utilitzat a la primera cubeta de tractament per fer la oxidació.

Finalment, superada la fase de filtració, aquesta aigua s’emmagatzema en un dipòsit de 1000m3 on s’hi afegeix el clor just per mantenir l’aigua potable, i és des d’aquest dipòsit on la servim cap a la xarxa.

Aquest procés s’ha de supervisar diàriament, 365 dies a l’any, tot i tenir un sistema de telecontrol en temps real, els rentats de filtres i el manteniment dels productes químics, així com les analítiques d’aigua, s’han de fer diàriament, sigui festa plogui o nevi, a més d’ajustar els químics en funció de l’aigua crua d’entrada, perquè com diu el meu company de treball “l’aigua no ve mai igual”.

Quins dipòsits tenim a Seva i com es fa el manteniment?

Actualment a  la xarxa municipal tenim 10 dipòsits d’emmagatzematge i tractament d’aigua, el seu manteniment consisteix en fer un mínim de dues visites setmanals per comprovar el clor, la terbolesa, la olor, el color i el gust de l’aigua,  i ajustar si fa falta els aparells de mesura i control.

A més a més d’aquest control rutinari, s’han de bypassar, buidar, netejar i desinfectar, com a mínim un cop a l’any.

L’aigua d’aquests dipòsits també està sotmesa a un parell de controls químics anuals fets per un laboratori extern, on s’analitzen tots els paràmetres regulats fer RD 140/2003.

Per finalitzar, quins consells donaries per tal que tothom es conscienciés que l’aigua és un bé escàs, i que cada gota compta?

Jo crec que a part dels típics consells de tancar l’aixeta mentre t’ensabones, revisar canonades i wc’s que no perdin, etc., hem de ser conscients que tenim un canvi climàtic a la cantonada, i que si bé l’aigua ja és un be escàs, encara ho serà més en un futur proper. El procés de potabilitzar l’aigua es un procés car, i té un residu d’aigua no aprofitable de l’ordre d’entre un 10% i un 20%, del total de la producció.

Seva en particular és un municipi que triplica el consum d’aigua en els mesos d’estiu, justament els mesos en què hi ha menys pluviometria i en què regs i piscines s’emporten un 70% de l’aigua diària en molts casos.

Jo si hagués de donar un consell seria el d’intentar, tot aquell que pugui en la mesura del possible, emmagatzemar l’aigua de la pluja per reg o  piscines, o álmenys no tenir varietats d’herba que suportin bé la calor i es refacin després de passar un període de sequera i puguin sobreviure amb menys aigua. Sé que no es un consell gaire agradable estèticament parlant, tothom vol veure el seu jardí ben verd, però crec que sinó ho fem així en propers anys hi haurà restriccions d’aigua; tant de bo m’equivoqui.

Darrera actualització: 02.07.2021 | 13:08